Resultats de la cerca frase exacta: 453
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
fi 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt o moment en què una cosa acaba, cessa. El principi i la fi. A la fi del dia, del mes, de l'any. Arribar fins a la fi. Veure la fi d'una cosa. Esperar la fi d'una cosa. Portar a fi una cosa. Posar fi a una cosa. Donar fi a una cosa. Conduir a fi una cosa. ésser alguna cosa la fi [...]
|
|
2.
fi 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vint-i-unena lletra de l'alfabet grec (φ, Φ). [...]
|
|
3.
fi 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb subtilesa i encert. Treballar fi. [...]
|
|
4.
fi 4 fina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En un estat de divisió extrema. Sorra fina. Pluja fina. Extremament prim. Un llapis que té la punta molt fina. Cosir amb un fil ben fi. Que presenta perfils de menys gruix que el tipus bàsic de la mateixa família, s'aplica als caràcters d'impremta. Prim i esvelt. Tenir la [...]
fi4 fina
|
|
5.
finejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser suficientment fi, tirar a fi. [...]
|
|
6.
astut -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hàbil, enginyós a aconseguir qualsevol fi, enganyosament, artificiosament. [...]
|
|
7.
refí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molt fi, molt prim. Molt hàbil i astut. [...]
|
|
8.
acaball
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tenir mal acaball Tenir una mala fi, un mal acabament. [...]
|
|
9.
groller -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bast, poc fi, quant al material o al treballat. Grosser 2. [...]
|
|
10.
finalitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fi amb què es fa una cosa. Ordenació dels mitjans al fi. [...]
|
fi4 fina
1 1 adj. [LC] En un estat de divisió extrema. Sorra fina. Pluja fina.
1 2 adj. [LC] Extremament prim. Un llapis que té la punta molt fina. Cosir amb un fil ben fi.
1 3 adj. [AF] Que presenta perfils de menys gruix que el tipus bàsic de la mateixa família, s'aplica als caràcters d'impremta.
2 adj. [LC] Prim i esvelt. Tenir la cama fina. Faccions fines.
3 1 adj. [LC] D'una puresa extrema. Or fi. Argent fi.
3 2 adj. [LC] De tota bondat, triadíssim. Perles fines.
3 3 adj. [LC] Elaborat amb una cura extrema. Cristalleria fina.
4 1 adj. [LC] Subtil, que discerneix els més petits matisos, les relacions més delicades. Tenir l'orella fina. Tenir l'olfacte, el nas, molt fi. Ésser fi d'orella, de nas, de paladar.
4 2 adj. [LC] Que fa les coses amb rara perfecció o encert. Un jugador molt fi. Un lladre fi.
4 3 adj. [LC] D'exquisida educació. La gent fina.
5 adj. [LC] no anar fi Anar, trobar-se, malament.